Het Melkmeisje (c. 1660)
45,5x41cm. Oli
Rijksmuseum, Amsterdam
La sensacions que un té al trobar-se davant un quadre de Vermeer són sovint les mateixes: embadaliment, perdua del món de vista, abstracció... i el convenciment de que estem davant d'un objecte meravellós. Val, d'acord, això es el que em passa a mi, per alguna cosa Vermeer és un dels meus pintors preferits; però crec que a més d'un li haurà passat al contemplar qualsevol d'aquests pertits quadres.
No sabem gaire de Jan Vermeer (Delft 1632-1675). No va pintar molts quadres: només 33 estan catalogats i encara un parell més se li poden atribuir. Pero n'hi ha prou per considerar-lo el més gran dels mestres holandesos de la segona meitat del Segle XVII. Quasi sempre són pintures d'interior, en petites habitacions que es creu que eren estances de casa seva, que expliquen una escena quotidiana amb una figura humana o com a molt dues.
En general, els temes imperants entre els pintors flamencs de l'època (Kalf, Steen, Ruisdael) són sovint interiors en cases típicament holandeses, natures mortes o paisatges quasi sempre nòrdics. Pero no es van limitar a reproduir la naturalesa amb perfecció acadèmica, sino que s'hi van implicar i podem contemplar com l'artista hi expresa les seves emocions i els seus gustos personals. I a més, els hi servia per resoldre problemes específics de virtuosisme (la llum incidint en un got, contrastos en les teles, reflexes en un riu en moviment, etc.)
En concret en aquest quadre, si algú s'acosta a observar la paret que sembla blanca, s'adonarà que no és de bon tros uniforme: milers de variacions de color són el que li donen aquest caràcter tant viu i real. I el mateix es pot dir de les teles o de la llum filtrant-se per la finestra. Vermeer va captar les qualitats, colors i formes d'una manera precisa, sense que sembli que el quadre esta sobretreballat o resulti dur. Això es el que fa aquesta petita i humil pintura una de les majors obres mestres de tots els temps.
Per anar a la pàgina del museu, CLIC AQUÍ
