2. GIORGIONE. La tempesta.

La tempesta (c.1508)
82x73cm. Oli
Galeria de l'Acadèmia, Venècia.

Ben poc sabem de Giorgione (Venècia 1478?-1510). De fet, només li podem atribuir amb seguretat cinc obres tant sols. El podem incloure dins l'escola veneciana prèvia a l'eclosió dels grans mestres del Cinquecento. Juntament amb els seus coetanis Bellini, Verrocchio o Ghirlandaio es van diferenciar dels mestres florentins de l'època en l'us de la llum i del color. Qui sap si influenciats per la llum de la llacuna veneciana, els seus quadres presenten sempre una lluminositat i una explosió de colors inèdits fins llavors en les escoles italianes.

Ara bé, el quadre que ens ocupa és una revolució dins les obres de l'època. No podem estar segurs del que representa: podria tractar-se d'una escena d'un autor clàssic (entre els artistes venecians estaven molt de moda els poetes grecs clàssics), la figura masculina podria representar un pastor fugint de la ciutat i la femenina qui sap si representa Venus. A més a més, l'obra és plena de simbolismes: Les columnes trencades, la ciutat inventada, el riu que separa els personatges...

Però no és això el que fa aquest quadre únic a l'epoca i absolutament fascinant. Per primera vegada, la natura descrita no es simplement un fons; aquí, els personatges, encara que no estiguin dibuixats correctament i amb detall, són a dins de l'escena, formen part del paisatge descrit. La llum i els colors emprats ajuden a aquesta idea i per primera vegada les figures, la natura que els envolta, els núvols i les edificacions formen un conjunt, un tot.

Giorgione va morir massa jove per poder ser conscient de la revolució que havia suposat aquest petit quadre, comparable amb la mateixa invenció de la perspectiva un segle abans. Van ser els pintors de la següent generació de mestres venecians com Tiziano els que ho van saber aprofitar.

Enllaç a la web del museu Clic aquí

1. JACKSON POLLOCK. Plata sobre negre, blanc, groc i vermell.

Silver over black, white, yellow and red (1948)
61x 80cm. Oli.
Centre Georges Pompidou - París

És una mica arriscat estrenar aquest blog amb un quadre de Pollock. Un pintor que no és figuratiu, ni abstracte, ni surrealista... i que en aparença només pinta ratlles i taques de colors. Pero que a mi m'agrada molt i em venia de gust que fós el primer de la llista.

Jackson Pollock, (Cody, Wyoming 1912–1956) va ser un pintor americà que va tenir força reconeixement i fama en vida. Les seves primeres passes van ser en el surrealisme, molt de moda en aquells anys, sobre tot a Europa amb Magritte, Chirico, Ernst, Dalí; però ben aviat, ja instal.lat en el moviment abstracte, va trobar nous camins encara inexplorats: la pura manipulació de la pintura sense un motiu o propòsit posterior. Els mètodes tradicionals l'impacientaven, així que es va inventar una nova manera de pintar; deixant la tela al terra es va dedicar a vessar, llençar o fer gotejar la pintura. I els resultats van ser satisfactoris per dos motius: el garbuix de linees i taques resultants satisfeia dues exigències de l'art del segle vint ben oposades: La simplicitat i puresa quasi infantil i l'interès per la pintura pura.

Pollock va ser aclamat com l'introductor d'un estil novedós i trencador alhora que es va conèixer com a Action Painting o posteriorment com a Expresionisme Abstracte. Són quadres realitzats amb presses, sense premeditació. Altres seguidors d'aquest nou estil van ser Franz Kline, Robert Motherwell o l'holandès Willem de Kooning.

Jackson Pollock va morir en un accident de cotxe als 44 anys. Anava acompanyat per una noia jove i mai es va arribar a aclarir si va ser fortuït o es va tractar d'un suïcidi.

Enllaç a la pàgina del museu: (Clic aqui)

Art Invisible

Estem d'estrena! Us presento ART INVISIBLE. Un blog sobre art en general i, en particular i més que res, sobre pintura.

El propòsit d'aquest blog és ben senzill: aniré posant quadres que, per un motiu o un altre em semblin interessants o simplement m'agradin. Intentaré també fer una petita explicació del quadre, de l'autor o de l'estil, o de tot plegat. El que se m'acudeixi o vagi trobant i llegint. Així, de pas, aprendré coses, que no està mai de més. I poc a poc aniré muntant una pinacoteca particular i de butxaca.

Les reproduccions de les pintures quedaran una mica reduïdes per qüestions de format, el Sr. Blogger mana. Pero sempre que pugui posarem un enllaç al seu web original, preferentment la del museu que l'acull. I com sempre, fent clic a la imatge tindreu una versió d'un tamany una mica més decent.

Així que... cinta vermella, tisores. TXAC! Queda solemnement inaugurat aquest Blog! Passeu, passeu, si us plau...